,

Aquesta contant tensió que se'm menja per dins, corroent-me de mica en mica, com petits cucs ( de seda ) que em mosseguen suament i, sense que me n'adoni, fan desaparèixer la meva alegria característica. El meu món       ( Cosmogonia pròpia que dirien els savis ) s'enssorra  i res és però res no és .

Però, gràcies a algú ( no acabo de saber a qui, segurament i simple, gràcies a ells ) sempre hi haurà aquells pocs que hi són  i hi seran.

Gràcies infinites i constants.

http://www.youtube.com/watch?v=zwFS69nA-1w

 "i tot per res" 

( Hamlet- Shakespeare )

Ada.